Exposició de motius: Atès el període de reflexió obert durant el 2010 i l'anàlisi que durant el mateix es va fer dels aspectes bàsics de la Universitat de Girona amb relació a la docència, la recerca i transferència, el territori i la internacionalització en un entorn canviant i en constant evolució, i un cop considerat el document UdG2020, on es recull una reflexió en clau estratègica de la situació de la Universitat de Girona, i observades les aportacions de la comunitat universitària,

Considerant la necessitat d'emprendre accions que impulsin aquells aspectes claus orientats a la cerca de l'excel·lència docent i investigadora,

Considerant la necessitat de convertir la UdG en un referent social i territorial,

Considerant la necessitat d'adquirir i desenvolupar elements de diferenciació que permetin identificar clarament la UdG dins del mapa universitari internacional,

Considerant la necessitat d'establir aliances amb universitats afins amb criteris de qualitats docent investigadora i geoestratègica,

Atesa la projecció estratègica de les accions a emprendre per situar la UdG en un lloc destacat en el context del Sistema Universitari Català, Espanyol i Internacional en un horitzó fixat l 2020,

S’ACORDA:

Únic.- Aprovar el document ‘Projecte UdG 2020. Procés d’anàlisi i debat sobre el perfil de la UdG els propers 10 anys’ com a guia per situar la UdG en el context universitari català i internacional en una posició competitiva amb un horitzó d’aplicació de 10 anys, d’acord amb l’annex adjunt.

             PROJECTE UdG 2020 PROCÉS D'ANÀLISI I DEBAT SOBRE EL PERFIL DE LA UdG ELS PROPERS 10 ANYS

INFORME - DIAGNÒSTIC

ÍNDEX

1. Projecte UdG 2020: Objectius i metodologia

2. Visió UdG 2020

2.1. El potencial acadèmic, investigador i de transferència

2.2. Les singularitats de l’entorn ciutadà i territorial

2.3. Les característiques de la vida universitària en el campus

2.4. Les aliances i agregacions

3. Perfil UdG 2020

Annexos

Annex 1: Agenda de sessions

Annex 2: Diagrama circular dels estudis de la UdG

Annex 3: Observacions significatives de les sessions monogràfiques sobre entorn universitari, docència i estudiants, professorat, recerca i internacionalització

Annex 4: 10 Reflexions transversals

Annex 5: Relació d’estudis i documents analitzats

1.  Projecte UdG 2020: Objectius i metodologia

El gener de 2010 es va presentar al Consell de Govern el Projecte UdG 2020 amb l’objectiu d’identificar les fortaleses i febleses de la universitat en el moment actual i definir un perfil d'universitat que, partint de la realitat actual, avanci cap a l’any 2020 amb un model ambiciós i compartit per la comunitat universitària.

Per això el projecte es proposava treballar en tres àmbits d’anàlisi:

• Anàlisi de dades la pròpia universitat en els àmbits de les tres missions: docència, recerca i transferència i innovació
• Anàlisi comparativa amb el sistema universitari català, espanyol i internacional
• Anàlisi de la visibilitat i de l’impacte en el territori gironí, català i internacional

Per realitzar aquesta anàlisi es va crear un grup de treball format inicialment per onze[1] professors sènior de la UdG, a més de la rectora i del gerent, amb l’encàrrec d’estudiar les fortaleses i singularitats de la UdG a partir de les dades internes que proporcionen els diferents serveis de la universitat, així com de publicacions i estudis de diferents entitats o institucions que recullen dades de la UdG, del Sistema Universitari Català (SUC) i del Sistema Universitari Espanyol (SUE), a més d'estudis realitzats per encàrrec del Consell Social, informes de la Fundación CyD, del Ministeri d'Educació i Ciència, del Departament d'Innovació, Universitat i Empresa, etc.

Durant l'any 2010 el grup de treball UdG 2020 ha celebrat deu sessions de treball (annex 1) relacionades amb aspectes clau de la institució com són la inserció en el territori, la docència, la recerca i la transferència o la internacionalització. Les sessions es van complementar amb les aportacions del Dr. Hernández-Armenteros (Universidad de Jaén) sobre aspectes quantitatius de la UdG en el context del SUE i Dr. Ramon Moreno (director de la Institució CERCA), sobre el posicionament de la UdG en el marc del SUC.

Les dades compilades també han estat analitzades externament, cosa que ha aportat una visió aliena a la UdG, molt útil per completar aquesta autoavaluació. Aquest examen té com a finalitat identificar les fortaleses i singularitats que poden fer que la UdG sigui més competitiva en el nou marc europeu i aquelles mancances, tant estructurals com funcionals, que poden llastrar l'impuls que ha de situar la UdG en una posició preeminent en el mapa universitari que estarà vigent d'aquí a una dècada.

Aquest document, doncs, neix de les principals conclusions que s'han pogut extreure de la compilació i anàlisi de les dades que dibuixen el panorama actual de la UdG, en particular les relacionades amb la docència, la recerca i la transferència. En l'àmbit de la docència s'han tingut en compte tant els aspectes qualitatius i quantitatius relacionats amb els nostres estudiants com les qüestions relatives a la programació de graus, màsters i doctorats, tot passant per aquells aspectes que afecten el professorat i que incideixen en el finançament de la UdG com ara el nombre de trams docents. Pel que fa a la recerca i la transferència, s'han pogut identificar les unitats i els grups més productius al mateix temps que es fan paleses les principals debilitats que ara per ara ens afecten.

Això no obstant cal assenyalar que aquesta reflexió no esgota els aspectes importants de la universitat que s’estan analitzant des d’altres àmbits i que s’han de continuar revisant i orientant cap al 2020, com són els serveis (tipus i funcionament), la comunicació i projecció exterior i la governança. I encara cal fer un exercici similar en altres aspectes claus del funcionament i la projecció de la UdG com són la responsabilitat social per la sostenibilitat, el compromís amb la societat per impulsar el país, etc.

D'altra banda, no podem fer un canvi projectat a la propera dècada sense considerar com pot ser la societat d'aquí a de 10 anys i quina serà la funció de la Universitat. Sense anar més lluny, si mirem la transformació que aquesta societat ha experimentat des de 2000 fins a l'actualitat ens adonarem de com ha estat de profunda. Això fa preveure que la societat de 2020 tindrà uns paràmetres, socials, econòmics i culturals diferents dels actuals. La UdG ha d’impulsar i participar activament en l’evolució del model socioeconòmic des del lideratge que demana la societat del coneixement. Tenim una forta responsabilitat amb el territori proper de les comarques gironines, de la regió Pirineus-Mediterrani i també amb Catalunya.

L'objectiu principal de la visió 2020 és dotar-nos de dades objectives i fiables per identificar el perfil de fortalesa i singularitat que la Universitat de Girona pot desplegar en els propers 10 anys i definir la posició que volem ocupar en el context universitari català i europeu per orientar totes les accions en aquesta direcció.

Es tracta d’un procés en dos passos:

• Construir un concepte ambiciós, consistent i realista de la UdG del 2020 (què volem ser)
• Focalitzar i orientar les actuació d’avui que tenen més impacte sobre la posició de la nostra universitat d'aquí a 10 anys (com ho aconseguim)

Amb aquesta presentació de resultats s’acompleix la primera fase del Projecte UdG 2020 i iniciem una etapa de difusió i debat, primer en l'àmbit intern de la UdG i després en el marc de la societat i del sistema universitari. Plantegem aquestes idees a tota la comunitat universitària i demanem especialment la participació dels estudiants. Aquest document té la voluntat d’evolucionar a través del debat i de les aportacions de tota la comunitat universitària per millorar tots aquells aspectes que reforcin línies de diferenciació de la UdG i també està obert a incorporar les noves fortaleses que es vagin generant al llarg del temps.

A partir de l’acord del Consell de Govern sobre el perfil UdG 2020 s’iniciarà la segona fase per decidir i orientar les actuacions del Pla Estratègic en els anys 2011-2013 seguint, com és obligat, les línies de màxima competitivitat i d’optimització econòmica.

La UdG ha de utilitzar totes les seves forces per avançar cap a un horitzó 2020 amb ambició. La Universitat és una institució amb una gran inèrcia i qualsevol canvi de direcció comença a fer-se visible després d'un cert temps. Per això és molt important que les passes que es facin s'acompanyin del màxim consens possible i que tota la universitat es mogui en la mateixa direcció. És necessari organitzar les mesures en funció del termini (curt, mitjà o llarg) d'aplicació i identificar-ne els costos. Un cop identificat què s'ha de fer és molt important definir com s'ha de fer i analitzar a fons els beneficis esperats de les decisions que es prenguin.

La visió UdG 2020 es basa en els aspectes sobre els quals s'ha reflexionat a les diferents sessions del grup de treball. Aquesta visió no vol ser un exercici de predicció; tampoc una projecció en el temps de la situació actual. Es tracta de posar les bases teòriques i conceptuals d'un canvi substancial necessari, una nova estratègia a llarg termini que busqui el millor posicionament de la UdG, no només en l'entorn universitari més proper sinó també en un context internacional. Per tant, no es tracta només d'un projecte estratègic en el sentit estricte de la paraula sinó d'un projecte col·lectiu per identificar un perfil d’universitat potent i possible.

El grup de treball ha fet una radiografia àmplia de la universitat per poder sintetitzar en aquestes pàgines una diagnosi i un horitzó de com ha de ser la UdG l’any 2020. Es fa palesa la necessitat de visualitzar la marca UdG amb uns àmbits de singularitat i d'impulsar la seva projecció externa, però també de sumar totes les forces per reforçar la posició de la UdG en el context de Catalunya i d'Europa. En els annexos hi ha inclosos el resultat més significatiu de les dades analitzades a les sessions monogràfiques, un document de síntesi i la relació de documents consultats pel grup de treball.

El document resultant d’aquest procés de debat ha estat presentat al Consell de Govern i també en reunions específiques amb els diferents col·lectius de la nostra Universitat, amb la voluntat d’exposar els objectius i les conclusions del document i d’escoltar altres punts de vista i suggeriments. Així mateix, el document ha estat presentat a tota la comunitat universitària a través d’un procés d’exposició pública. El procés de participació ha estat alt, de manera que, tot plegat, ha contribuït a enriquir el present document.

2. VISIÓ UdG 2020

La Universitat de Girona vol ser una universitat de referència, identificada amb la qualitat docent i investigadora i reconeguda per l’excel·lència en aquells àmbits que la singularitzen. Es caracteritza per la qualitat de vida de la ciutat i de l’entorn universitari i territorial i la capacitat de vertebrar la generació de coneixement en el seu territori natural.

La UdG, a més de les característiques pròpies d’una universitat jove, arrelada a l’entorn i de dimensions mitjanes, compta amb factors estratègics en l’àmbit de la docència i de la recerca que tenen un impuls de diferenciació molt important i, al mateix temps, factors externs que contribueixen a donar un valor afegit al seu perfil i aglutinen al seu entorn tots aquells centres del territori que treballen en la generació de coneixement i la seva aplicació a la societat.

En aquest document es recull una visió possible sobre la UdG 2020, en un context competitiu i especialitzat en què la UdG vol identificar i potenciar tots aquells aspectes que la facin forta i diferent de la resta d’universitats. El treball d’anàlisi i reflexió ens permet identificar diferents tipus de factors:

• El potencial acadèmic, investigador i de transferència
• Les singularitats de l’entorn ciutadà i territorial
• Les característiques de la vida universitària en els campus UdG
• Les aliances i agregacions amb altres entitats de generació de coneixement i altres universitats

2.1. El potencial acadèmic, investigador i de transferència

Els resultats de l’anàlisi de dades demostren que la UdG té una fortalesa docent que es manifesta en els estudis que imparteix en totes les branques de coneixement i té importants grups de recerca que garanteixen la fortalesa investigadora i que poden actuar com a líders de la resta de grups en què s’articulen les línies de recerca de la UdG.

La Universitat de l’any 2020 ha de desplegar la força de tot el seu personal docent i investigador i comptar amb el suport de tot el personal d’administració i serveis alineats en un projecte comú que garanteixi la qualitat de la docència, la recerca, la transferència i la innovació i, al mateix temps, esdevenir un referent en uns camps concrets, la qual cosa obliga a un exercici de diferenciació d'aquelles línies en què ja siguem referents en docència i recerca, però també d'aquelles que ofereixin una oportunitat de significació i de singularització envers la resta del panorama universitari català i espanyol.

L'objectiu és esdevenir una universitat de referència, identificada amb la qualitat docent i investigadora i que sigui reconeguda per l'excel·lència en uns àmbits determinats.

Tot seguit destacarem aquells àmbits que sobresurten en docència i recerca per raons de fortalesa, oportunitat o prestigi:

L’Aigua destaca en el nucli fort de potencial investigador com a factor aglutinador de grups de recerca de diferents àmbits que concentren aproximadament la quarta part de la producció científica de la UdG. Entorn d'aquest àmbit s’agrupa actualment un important potencial investigador i és prou transversal com per incloure-hi nous partenaires de forma còmoda i fàcil, tant interns com externs. Per altra banda, en l’entorn UdG es troben diferents entitats que treballen sobre el tema: l’ICRA, el Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC), l’Institut Oceanogràfic de Banyuls de la Marenda (Universitat París VI) i el Campus Agroalimentari de Girona. A més, en el Pla de Recerca i Innovació de Catalunya 2010-2013 la Generalitat ha assignat a Girona el pol de competitivitat de l’Aigua i no cal dir que la Comunitat Europea considera també aquest àmbit de màxima importància. La UdG imparteix un màster sobre aigua i compta amb l’Institut d’Ecologia Aquàtica i altres estructures docents i investigadores relacionades amb l’aigua que s’hauran de impulsar.

En aquesta línia, la coincidència de les sessions de treball del Projecte UdG 2020 amb la convocatòria Campus d’Excel·lència Internacional 2010 (Ministeri d'Educació i Ciència) va portar a centrar el projecte de la UdG en l’aigua (Campus Internacional de l'Aigua H2G), ja que es va detectar com a àmbit de singularització en què la UdG podia demostrar fortalesa i diferenciació respecte d’altres universitats catalanes.

Turisme, Territori i Patrimoni són un potencial de recerca i de docència que ve reforçat per l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (UdG i Generalitat de Catalunya), l’Observatori del Paisatge de Catalunya (diverses institucions, inclosa la UdG) i altres ens propis com l'Institut de Recerca en Turisme (INSETUR), l’Institut de Recerca Històrica, la Càtedra UNESCO de Polítiques Culturals i Cooperació i la Càtedra de Geografia i Pensament Territorial. També els estudis que giren entorn del Turisme, Territori, Patrimoni, Història i Història de l’Art en els nivells de grau, màster i doctorat contribueixen fermament a aquest àmbit. Per altra banda, el patrimoni cultural gironí es un bon referent per diferenciar la docència i la recerca en turisme de la UdG de la d'altres universitats més orientades a atractius més convencionals com són el lleure i l’oci. L’estudi de la ciutat jueva no ha estat prou explotat des de la recerca i la docència de la UdG i pot significar un element de prestigi a més d'una font de finançament extern. Girona és també reconeguda mundialment per altres aspectes associats al turisme, per exemple la gastronomia d’alt nivell. Caldria que la UdG posés en valor el reconeixement mundial de la regió turística i de la gastronomia gironina, i en aquest sentit recordem la recent investidura del xef Joan Roca com a doctor honoris causa per la UdG.

L’informe de la comissió avaluadora de la primera fase de la convocatòria de CEI va recomanar l’agregació amb la Universitat de les Illes Balears (UIB) amb vista a la segona fase, avaluada en aquest cas per una comissió internacional. La UIB havia presentat un projecte de CEI en l'àmbit de la sostenibilitat turística i la recerca avançada. Aquesta oportunitat ens va portar a sumar el potencial de la UdG en l'àmbit de la recerca en aigua i en l'àmbit del turisme: no oblidem que la UdG va ser capdavantera a l’Estat espanyol en la formació universitària en turisme, amb els primers estudis universitaris en el seu dia i ara amb la primera facultat, i continua essent un referent a nivell espanyol i europeu. D’aquesta manera el projecte de CEI definit com un projecte de singularització en Sostenibilitat Turística i Aigua ha esdevingut un element d'oportunitat en la diferenciació de la UdG dins el sistema universitari.

Això no obstant, la UdG és multidimensional i és evident que el màxim potencial acadèmic i investigador de la UdG no es limita als grups de recerca que treballen en els eixos de singularització d’aigua i de turisme, sinó que trobem una corona de grups molt forts en àmbits específics, grups que són molt competitius i que, en alguns casos, també tenen o han tingut línies de treball relacionades amb l'aigua o el turisme:

Química és un dels àmbits de fortalesa de la UdG, especialment en recerca, amb línies d'alt prestigi internacional relacionades amb l'aigua, amb la computació i la química bioinorgànica.

Robòtica, Imatge Digital i Intel·ligència Artificial són altres fortaleses en recerca que també podrien estar incloses parcialment en l’àmbit de l’aigua; té fortes connexions en l'àmbit de la salut.

Tecnologia d’Aliments s'identifica amb un entorn molt potent d'indústria alimentària.

Ciència i Enginyeria dels Materials i de la Producció també és un àmbit amb un gran potencial de recerca i transferència relacionat i en què la UdG compta amb importants col·laboracions a nivell internacional.

Pel que fa a les Humanitats i a les Ciències Socials, i més enllà dels grups de recerca inclosos en els àmbits anteriorment citats (a l’àmbit de l’aigua, grups de geografia, economia, dret i educació; a l’àmbit de turisme, territori i patrimoni, grups d’organització d’empreses, geografia, educació, economia i història), l’anàlisi de les dades demostra que el seu potencial acadèmic es manifesta sobretot en el prestigi reconegut dels seus investigadors i en l’impacte de la seva recerca en el territori i en el país. Alguns grups de recerca d’aquest àmbit són de dimensions reduïdes -com passa d’altra banda en la major part d’universitats- i sovint no tenen massa crítica, de manera que a aquests grups no els és fàcil justificar uns resultats basats en els paràmetres a partir dels quals són comparats amb grups d’altres àmbits.

Tanmateix la UdG té fortaleses molt evidents en allò que, potser massa genèricament, podríem anomenar cultura catalana, bo i acceptant d’entrada que la recerca en la cultura pròpia del país, lluny de donar-nos una dimensió estrictament localista, ens pot projectar amb força a la resta del món i molt en particular en l’Arc Mediterrani. En els àmbits de la filologia i la història, la creació, ara ja llunyana, de l’Institut de Llengua i Cultura Catalanes (ILCC), l'únic institut de recerca existent a les universitats catalanes, és mostra del lideratge que la UdG ha exercit en aquest àmbits, de manera molt particular tant en història de la llengua i literatura catalana antigues com en la història de les societats rurals. No és casualitat la recent divisió de l’ILCC en l’Institut de Llengua i Cultura Catalanes (filologia) i l’Institut de Recerca Històrica (història), sinó que és el resultat de l’avenç científic aconseguit per part dels àmbits fundacionals de l’ILCC, que s’han enfortit i han ampliat l’abast –temàtic i temporal- de la recerca que s’hi desenvolupa.

Dins d’aquest mateix àmbit és igualment destacable la recerca i projecció en l’àmbit de la Filosofia, que aporta elements d’una innegable qualitat i projecció, que prestigien la UdG externament i que desplega una intensa activitat cultural molt remarcable a través de la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani, la qual, al llarg dels seus 20 anys d’existència, ha aconseguit portar a la UdG un nombre importantíssim de figures de la filosofia i el pensament contemporani del màxim reconeixement mundial.

Als grups que treballen en aquests àmbit s’hi podria afegir encara aquells altres que ho fan en els àmbits emergents de la comunicació cultural, la crítica d’art i la cultura contemporània, la immigració i la seva integració en la cultura del país o la interculturalitat, per posar només algun exemple que podríem englobar en un bloc d’investigació d’alta qualitat sobre la cultura i les societats contemporànies, inclosa la catalana.

Finalment, cal esmentar l’àmbit de les Ciències de la Salut, amb els estudis d’Infermeria i amb els recents estudis de Medicina. En aquest àmbit la UdG ja té alguna línia de recerca potent, per exemple dins de l’Institut de Recerca sobre Qualitat de Vida, i d’altres que s’estan desplegant. Les sinergies amb l’Hospital Universitari Josep Trueta, mitjançant l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IdIBGi), reforcen la progressió i consolidació de l’activitat de recerca.

A banda del dit fins ara, és evident que la UdG té també grups de recerca de dimensions reduïdes que treballen en línies d’excel·lència reconegudes arreu del món i que formen part de la comunitat científica internacional en els seus camps de coneixement respectius.

En resum, podem dir que hi ha diferents tipus de fortaleses i d’oportunitats:

• Línies singulars de gran potencial competitiu: Aigua
• Línies singulars que s’estan desplegant: Turisme, Territori i Patrimoni
• Línies competitives de prestigi: Química, Robòtica, Imatge Digital, Intel·ligència Artificial, Tecnologia d’Aliments, Ciència i Enginyeria dels Materials i de la Producció, Llengua i Cultura Catalanes (Filologia i Història) i Pensament Contemporani
• Línies emergents: Salut, Comunicació, Cultura Contemporània i Multiculturalitat

2.2. Les singularitats de l’entorn ciutadà i territorial

Les característiques del territori i la seva situació geogràfica defineixen alguns trets diferencials que la UdG ha d'identificar i transmetre als estudiants, a la societat catalana i a les altres universitats d’arreu del món com a trets diferenciadors de la nostra universitat.

Aquestes característiques s’identifiquen en quatre nivells:

Ciutat Universitària

El primer nivell de ciutat és Girona ciutat, lloc on la universitat és inserida i arrelada. Dins d’aquesta dimensió cal explotar el concepte d’Universitat-Ciutat (Univerciutat) seguint la millor tradició de molts països europeus on algunes de les seves ciutats mitjanes disposen de prestigioses universitats i on la simbiosi entre la ciutat i la universitat és ben estreta i de gran dinamisme.

El Campus del Barri Vell, amb el seu innegable interès històric i patrimonial, així com els Campus Centre d’Emili Grahit, Montilivi i el Parc Científic i Tecnològic són els espais on es concreta i cristal·litza aquesta integració universitària amb la ciutat i les empreses de l’entorn. Desenvolupant i enfortint el projecte de la Universitat contribuïm de manera decisiva al desenvolupament i enfortiment de la pròpia ciutat. Així ha estat en el passat, sobretot en el Barri Vell i Montilivi, i així serà en el futur, amb el Campus de Ciències de la Salut. Ho assumim com una responsabilitat pròpia que volem liderar en la mesura que sigui possible, però al mateix temps volem que les diferents institucions ciutadanes contribueixin a la millora i projecció de la Universitat. La plena integració del campus de la Universitat dins de la ciutat, la interrelació de la vida universitària amb la vida cultural i social de la ciutat, el plantejament de projectes conjunts, el reforç mutu de projectes d’uns o altres, han de formar part de la planificació i de l’agenda de la Universitat, l’Ajuntament, associacions ciutadanes o empresarials, etc.

Euroregió Pirineus Mediterrani

El segon nivell està definit pel territori en un sentit geogràfic de proximitat que coincidiria més o menys amb la província administrativa i afegint-hi la Catalunya Nord i algunes zones del Maresme i d'Osona. Aquest nivell tindria una dimensió transfronterera perquè dintre d'aquest nivell s'inclouen les accions que ja s'estan realitzant en el marc transfronterer amb les universitats de Perpinyà i de París VI amb el projecte de PRES Pirineu Mediterrani (Pol de Recerca i Educació Superior) liderat per la UdG en aquest costat dels Pirineus i per la Universitat de Perpinyà Via Domícia a l'altra banda, i que inclou també la l’Institut Oceanogràfic de Banyuls de la Universitat de París VI, la Universitat de Lleida i la Universitat de les Illes Balears. En aquest àmbit territorial la UdG te la màxima responsabilitat de liderar la generació de coneixement vertebrant la recerca que realitzen els diferents centres i fundacions vinculats a la UdG i impulsant la innovació a l’àmbit públic i privat.

Arc Mediterrani i Europa

És important tenir una visió molt més enllà del territori i del país, buscar sinèrgies i complementarietats en altres universitats, perquè les oportunitats tindran cada vegada un abast geogràfic més ampli. D'aquí surten algunes xarxes estratègiques com la Xarxa Vives d'Universitats, l’Euromed Permanent University Forum (EPUF) i ponts internacionals amb convenis de col·laboració estable amb universitats de l'Estat espanyol (Alacant), Itàlia (Gènova) i el sud de França (Marsella), per posar algun exemple. L’Arc mediterrani ens proporciona una gran oportunitat, per qüestions d’història, de proximitat, de cultura i també de llengua, però això no ens de fer renunciar a enfortir les nostres relacions amb la resta d’Europa, sobretot en aquells àmbits en què la tradició científica ens aboca a relacionar-nos amb el nord d’Europa, amb Alemanya, el Regne Unit, el Països Baixos, etc.

Projecció internacional

Europa i les polítiques de la Comunitat Europea són el primer objectiu a ampliar i completar en el marc de la internacionalització. Actualment ja tenim acords amb moltes universitats europees que es posen de relleu en el mapa de la internacionalització i s'està ultimant la creació de la Xarxa Eurotowns Universities a fi de treballar en projectes específics amb aquestes universitats (Mälardalen i Gävle a Suècia, Jyväskylän i Mikkelin a Finlàndia, Reggio Emilia i Mòdena a Itàlia, NHL a Leeuwarden Holanda, Tei Kavala a Grècia, entre d'altres).

Per tal d’enfocar la projecció internacional en un àmbit geogràfic més ampli, caldrà seleccionar els països i les universitats possibles partenaires per tal d’assegurar treballar amb èxit i obtenir resultats satisfactoris. Per avançar en aquesta línia es destaquen alguns països d’entre els que suggereix l’estudi per a la promoció internacional dels programes oficials de màster de la Universitat de Girona realitzat per Your Global Liaison i alguns altres amb els quals es preveu que es podran concretar aliances d’interès acadèmic i científic. Entre aquests països hi ha la Xina, l'Índia (Àsia-Pacífic); Mèxic, Brasil, Colòmbia, Xile i Argentina (Iberoamèrica); Marroc, Moçambic i Senegal (Àfrica) i Rússia (Europa de l'Est).

Les accions de la UdG amb el territori que l’envolta i amb països d’arreu del món, doncs, han de contribuir a promoure la visibilitat internacional i atraure talent i mobilitat a la UdG, que estudiants i professorat vegin la nostra universitat com una oportunitat per conèixer la cultura catalana, que coneguin una societat oberta i integradora que aporta un entorn de gran qualitat de vida combinat amb la proximitat a Barcelona, a la Costa Brava i als Pirineus, ben comunicada a través de connexió aeroportuària amb 50 ciutats europees i a través del tren de gran velocitat amb París i Madrid (2012).

2.3. Les característiques de la vida universitària en el campus

L’auditoria de comunicació de la UdG realitzada l’any 2008 va fer especial èmfasi en el concepte d’universitat pròxima que manifestaven professors i estudiants. Les dimensions de la UdG faciliten una dinàmica de proximitat que es veu incrementada per la immersió de la Universitat en la ciutat de Girona, una ciutat de 100.000 habitants en què la Universitat és un dels seus principals valors.

Seleccionar determinats aspectes transversals en què la UdG també es podria singularitzar per la seva excel·lència acadèmica pot ser una tasca complexa, ja que els àmbits que es podrien prioritzar amb aquesta finalitat són molt diversos i en alguns casos avui per avui fins i tot n’hi ha que no destaquen particularment, sinó que caldrà abocar-hi un gran esforç per aconseguir-ho. Tot seguit citem alguns aspectes que són identificats a nivell internacional com a indicadors de qualitat universitària i que podrien esdevenir un objectiu de la UdG:

• Model de creativitat/innovació
• Model d'universitat 2.0
• Model de campus sostenible
• Model de pràctiques en empreses
• Model de fluïdesa en tres llengües
• Model de transferència fina a l’entorn
• Model d'universitat solidària
• Model d'universitat saludable
• ...

Les característiques que defineixen una universitat millor a l’hora de captar i retenir talent són aquells elements que identifiquen la universitat i projecten una imatge forta i continuada en el temps. Es per a això que detectem alguns elements fonamentals :

La qualitat de la docència es un factor comú de la UdG que destaca i s’ha de seguir impulsant com a marca UdG en tots els àmbits de coneixement. Per diferenciar-nos d’altres universitats en la captació d’estudiants que seleccionin la UdG és necessari seguir impulsant una millor atenció a tots els estudiants i professors i una millor qualitat de vida universitària.

El desplegament de graus, màsters i doctorats de qualitat. Cal destacar aquells estudis que singularitzin la UdG tant a nivell de grau com de màster i les línies de doctorat en els àmbits d’especialització. S’han de relacionar les fortaleses i singularitats acadèmiques de la UdG amb itineraris docents diferenciadors i amb projecció internacional. També s’han de impulsar assignatures transversals de qualitat acadèmica: responsabilitat social, creativitat, etc.

La planificació estratègica plurianual: El Pla Estratègic 2008-2013 dissenyat per avançar cap a la millora de la universitat amb propostes àmplies i flexibles per adaptar la universitat a l’entorn competitiu en cinc àmbits estratègics:

• La creació i transferència de coneixement
• La docència i l’aprenentatge
• La UdG com a referent social
• La comunitat universitària
• L’organització i la gestió dels recursos

La professionalització del PDI i del PAS preparat per assumir la responsabilitat diària d’atendre 12.000 estudiants procedents principalment de l’entorn de Girona però també de altres zones de l'Estat espanyol i internacionals que es formen i investiguen en tots els camps de coneixement. Els canvis en el model d’aprenentatge i les immenses possibilitats derivades de la revolució tecnològica, així com el paper de l’investigador, més competitiu en un àmbit global, “empresari” de la seva recerca, amb obligació de “produir coneixement transferible”, obliguen a repensar aspectes clau de la figura del PDI. Quant al PAS, el canvi de model universitari, la necessitat de gestionar un projecte cada cop més complex, la disponibilitat de noves eines de gestió, l’atenció obligada a un estudiant i a un professor investigador que té necessitats diferents, ens fan plantejar igualment quin és el paper de l’administració i la seva professionalització. La implicació i compromís de les persones a nivell individual i col·lectiu amb el projecte de la Universitat és imprescindible.

La productivitat científica, que ens situa en els rànquings de qualitat universitària i que hem d'impulsar perquè l’any 2020 estiguem ben posicionats en indicadors de qualitat: tesis doctorals, projectes competitius, trams de recerca, etc.

La bona governança amb criteris de flexibilitat, transparència i participació activa de tota la comunitat universitària i de la societat. Amb codi de bones pràctiques i amb garanties d’atenció a la diversitat de situacions i realitats individuals i col·lectives.

La responsabilitat per la sostenibilitat econòmica, social i ambiental que ha d'orientar totes les decisions de la política universitària, amb rigorosos anàlisis de costos i amb accions de millora de l’eficiència i l’austeritat, així com en temes d'igualtat i equitat, de cooperació, de voluntariat i de progrés social.

2.4. Les aliances i agregacions

Un dels elements clau del nou model d'universitat europea que està emergint és la capacitat de la universitat de relacionar-se, per una banda amb les entitats, institucions i empreses del seu territori i establir aliances amb centres de recerca i transferència de l’entorn geogràfic i, per una altra banda, la capacitat d’establir acords estables i ponts internacionals amb altres universitats.

En aquestes dues línies veiem els aspectes següents:

Aliances i agregacions amb altres universitats

Des de la seva creació la UdG ha establert aliances amb altres universitats a través de convenis i acords per desplegar intercanvis d’estudiants i professors, programes docents de màster o doctorat i projectes de recerca o d'innovació i transferència. Aquests convenis puntuals generalment s’han generat a partir de propostes del PDI i de les seves relacions personals amb col·legues d’altres països o d’altres universitats espanyoles i catalanes.

En el darrer any l'oportunitat d’establir una agregació estratègica amb la UIB ens ha facilitat crear un projecte conjunt de CEI entre la UdG, la UIB i el CSIC.

Per reforçar aquesta agregació, i més enllà de les col·laboracions que de forma natural ja s’han establert amb la resta d’universitats catalanes, veiem convenient analitzar a fons les possibles aliances amb altres universitats de l’Arc Mediterrani:

• Illes Balears: Segurament el millor referent, tant per la seva dimensió com per les seves característiques. Amb especial interès geopolític per ser l'única universitat de la comunitat autònoma. Sens dubte una bona aliada si definim correctament el marc de col·laboració i la naturalesa de l'agregació.
• Altres universitats estatals: Universitat Jaume I (UJI) i Universitat d'Alacant (UA) podrien formar part de ponts de col·laboració entorn de l’Arc Mediterrani. Són universitats de característiques similars a la nostra. També aquelles universitats que treballen en línies de recerca i docència comunes, per exemple Saragossa (Aigua).
• França: Tenim aliances amb les universitats del sud de França que formen el PRES-PM. Es poden enfortir els projectes Interreg amb altres universitats importants com Montpeller, Tolosa o Nimes.
• Itàlia: Insuficientment explorat, és un àmbit molt proper que caldria incloure en noves aliances de col·laboració. Comparteixen dues de les nostres fortaleses: Aigua (Mediterrani) i Turisme.

D’aquesta forma es podria avançar cap a una “federació” d’universitats, de característiques força similars, i que compartíssim projectes conjunts de caràcter clarament internacional.

Per altra banda, al llarg dels darrers vint anys la UdG no solament ha crescut i ampliat els seus estudis i grups de recerca sinó que també ha generat un entorn d'entitats i centres vinculats que s’articulen al seu entorn i en els quals participa amb l'objectiu propi de sumar recursos i resultats a favor de la societat i de l’entorn:

• el Parc Científic i Tecnològic;
• els instituts de recerca de la Generalitat de Catalunya (Institut Català de Recerca de l'Aigua ICRA, Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural ICRPC i Institut d'Investigació Biomèdica de Girona IdIBGi);
• el Centre de Noves Tecnologies i Processos Alimentaris CENTA;
• fundacions diverses (Girona: Universitat i Futur, UdG: Formació i Innovació, Agroterritori, Campus Arnau d’Escala);
• el Consorci de Vivers d’Empreses;
• les càtedres en col·laboració amb altres institucions.

Aliances amb les empreses i l’administració territorial

A més d’aquestes entitats vinculades la Universitat té convenis de col·laboració estables en àmbits diversos amb les administracions públiques locals i autonòmiques i comparteix amb elles els patronats de fundacions i diverses entitats.

També té signats convenis i contractes amb més de 100 empreses amb les quals està treballant en projectes d'innovació i transferència. Aquestes empreses s’han de fidelitzar i han de contribuir a projectar la imatge de la UdG. S’ha fet un primer pas amb les empreses dels sectors de l’aigua i del turisme que, amb motiu del la convocatòria CEI 2010, varen donar suport al projecte de la UdG.

Aquesta reflexió ens ha d’ajudar a conèixer millor la nostra pròpia universitat i a identificar les nostres fortaleses i possibilitats. L’anàlisi d’aquests quatre àmbits de diferenciació que acabem d’exposar juntament amb els principals resultats de les sessions de treball que es recullen als annexos d’aquest document ens porten a definir un Perfil d’UdG 2020 que resumim a l’apartat següent.

PERFIL UdG 2020

1. La UdG ha de potenciar uns àmbits diferenciadors (Aigua i Turisme, Territori i Patrimoni, però també, a un nivell diferent, els esmentats en el punt 2.1) que siguin capdavanters en recerca i en docència, impulsant un marcat caire transfronterer, de forma que sigui reconeguda mundialment per aquests conceptes. Això permetria, per un efecte d'arrossegament, projectar la resta d’àmbits de coneixement.

2. La UdG de l’any 2020 ha d’arribar als 15.000 estudiants. Hem de fidelitzar els estudiants del territori (retenir una part dels que marxen a d’altres universitats), hem de captar estudiants de Barcelona i altres llocs que vulguin venir a Girona perquè ens identifiquen com una universitat de qualitat i perquè volen viure una vida universitària més independent. Volem millorar el perfil de l’estudiant de nou accés i hem d’apostar per l’augment d’estudiants estrangers.

3. La UdG ha de tenir una oferta de màsters singularitzada, potent, internacional i clarament reconeguda en funció dels àmbits d'identificació. El principal creixement d’estudiants ha de ser en el nivell de màster, que hauria de superar els 3.000 alumnes amb un alt percentatge d’internacionals. Els programes de màster s’han de classificar en diferents tipus: màsters d’alta especialització, màsters de màxima singularitat, màsters de recerca orientats a doctorats, etc. Per a cadascuna d’aquestes tipologies s’hauran de definir unes condicions i característiques específiques.

4. La UdG ha de destacar per una docència d’alta qualitat en què l’atenció a l’estudiant i la seva proximitat amb el professorat i l’administració sigui un valor reconegut que identifiqui la nostra universitat.

5. La UdG ha de millorar la posició en els rànquings: definirem un sistema d’indicadors clau que ens donin informació fiable i constant del nostre posicionament en tots els àmbits de l’activitat universitària. En particular, hem d’incrementar la producció de tesis doctorals, que l’any 2020 haurien d’arribar a 80 tesis anuals, i s’han d’augmentar les publicacions d’alt impacte i les patents.

6. La transferència de coneixement i la innovació han de fer de la UdG, amb el suport del PCiT, un referent al món empresarial i una universitat impulsora de l’esperit emprenedor dels nostres estudiants.

7. La marca UdG ha de promoure el concepte Univerciutat (Ciutat universitària) i explorar (i explotar) els avantatges derivats de la pertinença al grup de ciutats universitàries europees de grandària mitjana. Per a aquesta tasca la implicació de les administracions públiques i locals és essencial. La interacció entre la universitat i les ciutats del territori ha de conduir a un posicionament fort en el món de la cultura i la seva projecció externa.

8. La UdG ha de treballar aliances estratègiques amb països-diana molt seleccionats i especialment amb altres universitats de l’Arc Mediterrani, d’unes característiques similars a les seves, amb una intensa activitat de col·laboració territorial a través d'accions transfrontereres o de ponts d'internacionalització.

9. La UdG ha de vertebrar el grup UdG, format per les fundacions i entitats en què hi ha participació majoritària de la Universitat, de manera que sumin rendibilitat als actius de la universitat.

10. La UdG ha de plantejar la col·laboració amb altres administracions, entitats i empreses amb l’objectiu d’impulsar l’activitat de la societat i l’economia en el territori i a Catalunya. Ha de participar de manera activa en els fòrums socials i econòmics del país, aportant coneixement, innovació i relació internacional de manera efectiva i real.

El perfil de la UdG 2020 que aprovi el Consell de Govern ha de ser aquell amb què la comunitat universitària s'identifiqui i pel qual treballarem tots plegats. Per avançar en aquest perfil es desplegaran i s’orientaran les accions operatives del Pla Estratègic 2008-2013.

Aquestes decisions de la UdG s’han de fer extensives a la societat gironina i catalana a través del Consell Social i impulsant una comunicació fluida i continua entre la universitat i l’entorn socioeconòmic.

Annexos

Annex 1: Agenda de sessions

05/02/10: sessió constitutiva

05/03/10: sessió recerca

19/03/10: sessió territori

16/04/10: sessió docència

14/05/10: sessió docència + sessió amb el director del CERCA

15/06/10: sessió internacionalització + sessió amb el Dr. Hernández Armenteros

24/09/10: sessió de presentació de l'informe de dades

08/10/10: sessió de conclusions internes

19/11/10: sessió de conclusions internes

17/12/10: sessió de conclusions internes

Annex 2: Diagrama circular dels estudis de la UdG