ACORD D’APROVACIÓ DE L’ADHESIÓ DE LA UDG A LA CARTA MAGNA DE LES UNIVERSITATS EUROPEES

Antecedents: La carta Magna de les Universitats Europees va ser subscrita per rectors de les universitats europees reunits a Bolonya, amb motiu del IX centenari de la creació de la Universitat de Bolonya, al setembre de 1988.
L’objectiu del document era destacar els valors més arrelats de la tradició universitària i contribuir a l’aprofundiment de les relacions entre les universitats europees.

L’any 2000, la Universitat de Bologna i l’Associació d’Universtitat Europees (EUA) va fundar l’Observatori de la Magna Charta. Es tracta d’una organització sense ànim de lucre que vetlla per la promoció dels principis bàsics de la Carta , facilitant l’intercanvi de la informació, de les opinions entre els membres, i la preparació de documents.

La carta Magna és dipositària de la tradició de l’humanisme europeu, d’inspiració universal, aposta pel la necessitat del coneixement recíproc i la interacció de les cultures per tant ofereix també la possibilitat a universitats no europees a adherir-se. Actualment són més de 600 les institucions signatàries, la relació de les quals consta a l’annex 1 d’aquest acord

Exposició de motius:

Atès que la UdG comparteix també els objectius de la Carta Magna de les Universitats Europees de vetllar pel respecte i la protecció dels valors fonamentals de la Universitat de llibertat d’ensenyament, investigació i formació. Així com el convenciment que l’activitat docent és indissociable de la investigadora.

Atès que enguany es commemora el 20è aniversari de la creació de la UdG, aquesta seria una bona ocasió per reafirmar la seva voluntat d’integrarse en l’espai europeu de l’ensenyament superior, acceptant la invitació a adherir-nos que, des de l’Observatori de la Magna Charta , el professor Öktem Vardar ha fet arribar a la nostra rectora.

Per tot l’anteriorment exposat, S’ACORDA:

Primer.- Aprovar l’adhesió de la Universitat de Girona a la Carta Magna de Universitats Europees, el text de la qual consta adjunt, i a les activitats de l’Observatori dels Valors i Drets Fonamentals de les Universitats.

Segon.- Autoritzar a la rectora de la Universitat de Girona a signar el corresponent document d’adhesió.

MAGNA CHARTA UNIVERSITATUM

PREÀMBUL
Els Rectors de les Universitats europees sotasignats, reunits a Bolonya arran del IXè Centenari de la més antiga de les universitats, quatre anys abans de la supressió definitiva de les fronteres intercomunitàries i amb la perspectiva d’una àmplia col•laboració entre tots els pobles europeus, creient que els pobles i els estats han de ser més conscients que mai del paper que les universitats han de tenir en una societat que es transforma i que s’internacionalitza, consideren:
1) que el futur de la humanitat, en aquest final de mil•lenni, depèn en gran mesura del desenvolupament cultural, científic i tècnic que es forja en els centres de cultura, de coneixement i de recerca en què s’han convertit les autèntiques universitats;
2) que la tasca de difusió dels coneixements que la universitat ha d’assumir en relació amb les noves generacions implica avui dia que aquesta institució s’adreci també al conjunt de la societat, atès que el seu futur cultural, social i econòmic exigeix un considerable esforç de formació permanent;
3) que la universitat ha d’assegurar a les futures generacions l’educació i la formació que els permeti de contribuir al respecte pels grans equilibris del medi natural i de la vida.

I proclamen davant dels Estats i de la consciència dels pobles els principis fonamentals que han d’inspirar la vocació de la universitat en el present i en el futur.

PRINCIPIS FONAMENTALS
1. La Universitat, en el si de societats organitzades de manera diversa segons condicions
geogràfiques i raons històriques, és una institució autònoma que produeix i que transmet
cultura, de manera crítica, mitjançant la recerca i l’ensenyament.
Perquè es pugui obrir a les necessitats del món contemporani, en aquest esforç de recerca i de docència, la Universitat ha de tenir independència moral i científica respecte a qualsevol poder polític, econòmic i ideològic.
2. A les universitats, l’activitat didàctica és indissociable de l’activitat de recerca, per tal
que l’ensenyament pugui seguir tant l’evolució de les necessitats com les exigències de la societat i dels coneixements científics.
3. La llibertat de recerca, d’ensenyament i de formació són els principis bàsics de la vida de les universitats, i per tant els poders públics i les universitats, cadascú en el seu àmbit de competència, han de garantir i de promoure el respecte per aquesta exigència fonamental.
En el rebuig de la intolerància i en el diàleg permanent, la universitat és un lloc de trobada privilegiat entre els professors que tenen la capacitat de transmetre el coneixement i els mitjans per desenvolupar-lo gràcies a la recerca i a la innovació i els estudiants que tenen el dret, la voluntat i la capacitat d’enriquir-se amb aquest coneixement.
4. La universitat, dipositària de la tradició de l’humanisme europeu, però amb la voluntat constant d’arribar al saber universal, per tal d’acomplir la seva missió, ignora qualsevol frontera geogràfica o política, i afirma la imperiosa necessitat de coneixement recíproc i d’interacció entre les cultures.

MITJANS
L’acompliment d’aquests objectius en el marc dels principis esmentats exigeix uns mitjans eficaços i per tant adaptats a la situació contemporània.
1. Per poder preservar la llibertat d’investigació i d’ensenyament, s’han de facilitar els
instruments adequats a tots els membres de la comunitat universitària.
2. La selecció del professorat i la reglamentació del seu estatut han d’estar orientades pel principi d’indissociabilitat entre la tasca investigadora i l’activitat docent.
3. Cada universitat ha de garantir als seus estudiants la llibertat i les condicions
necessàries per assolir els seus objectius en matèria de cultura i de formació, respectant sempre l’especificitat de cada situació.
4. Les universitats i especialment les universitats europees consideren que tant l’intercanvi recíproc d’informació i de documentació com la proliferació d’iniciatives científiques comunes són els instruments fonamentals per poder progressar d’una manera constant en el coneixement.
És per aquests principis que les universitats estimulen la mobilitat del professorat i de l’alumnat i consideren que una política general de convalidacions en matèria d’estatuts, títols i exàmens (respectant les titulacions nacionals), i de concessió de beques, constitueix l’instrument fonamental que permet l’exercici de la seva missió actual.

Els Rectors sotasignats, en nom de les seves universitats, es comprometen a obtenir tots
els mitjans per tal que cada Estat, i les organitzacions supranacionals afectades, es puguin inspirar progressivament en les disposicions d’aquesta Carta, expressió unànime de voluntat autònoma de les universitats.