Exposició de motius:

1. Motivació

La formació continuada al llarg de la vida és una de les estratègies centrals de la Unió Europea per al desenvolupament i enfortiment d’una societat democràtica amb una economia basada en el coneixement. Les universitats són un element paradigmàtic d’aquest model. La qualitat i millora constant de les seves funcions depenen, fonamentalment, de la capacitat professional i la formació continuada del seu personal. La responsabilitat de dissenyar i dur a terme aquesta formació està recollida a l’article 3 de la Llei orgànica 2/2023, de 22 de març, del sistema universitari (LOSU). Aquesta formació és un dret individual dels treballadors i les treballadores, relacionat amb el desenvolupament de la seva carrera professional, i és un dels mitjans que té la Universitat per orientar les diferents tasques que té encomanades i  desplegar els seus plans estratègics. 

La Universitat de Girona considera que la formació continuada del personal docent i investigador (PDI) i del personal tècnic, de gestió i d’administració i serveis (PTGAS) té una importància cabdal per al desenvolupament de les seves funcions de manera eficaç. Aquesta formació ha de permetre un aprofundiment i adaptació de les àrees específiques d’especialització de cada professional, alhora que ajuda a desenvolupar aspectes transversals i comuns a tot el personal de la UdG. Així mateix, la formació ha d’enfortir i fer més eficaços els equips de treball a diferents nivells que incloguin de manera integrada PDI i PTGAS. Per fer efectiva aquesta política formativa es proposa la creació del Servei d’Aprenentatge i Innovació Docent – Institut de Ciències de l’Educació Josep Pallach (SAID-ICE). 

2. Antecedents

A la Universitat de Girona la formació del personal ha estat tradicionalment dividida en diferents unitats que han mantingut separada la formació del PTGAS i del PDI, així com diferents aspectes de la formació de cada col·lectiu. Els antecedents immediats del nou servei son l’Institut de Ciències de l’Educació i el Servei de Llegües Modernes. El 2019 es produeix la fusió de l’Institut de Ciències de l’Educació i el Servei de Llengües Modernes, que resulta en la creació de l’Ens Institut de Ciències de l’Educació i de Llengües Modernes. 

Els instituts de ciències de l’educació neixen a l’empara del Decret 1687/1969, de 24 de juliol de 1969, i la seva activitat es recull en la Llei general d’educació i finançament de la reforma educativa, publicada en el BOE del 6 de juny de 1970. En el capítol 2, “Centres docents estatals.

Centres d’educació universitària”, subsecció segona, “Estructura de la universitat”, i concretament en l’article 73, punt 3, s’indica que els instituts de ciències de l’educació estaran integrats directament en cada universitat i s’encarregaran de la formació docent dels professors universitaris que s’incorporin a la docència en tots els nivells, del perfeccionament del professorat en exercici i d’aquells que ocupin càrrecs directius, així com de la realització i promoció de recerca educativa i de l’assessorament tècnic a la mateixa universitat a la qual pertanyen i a altres centres educatius. En el punt quatre s’indica que les activitats dels instituts de ciències de l’educació en matèria de recerca educativa seran coordinades mitjançant el Centre Nacional d’Investigacions per al Desenvolupament de l’Educació, que atendrà també el perfeccionament del professorat en exercici en els seus propis instituts. 

La promulgació de la Llei de reforma universitària de 1983 no modifica la naturalesa dels instituts de ciències de l’educació. En lleis posteriors, la preocupació per la formació del personal docent i investigador és important i mereix esment en els seus diferents articles (Llei orgànica reguladora del dret a l’educació, 1985; Llei orgànica d’ordenació general del sistema educatiu, 1990; Llei orgànica de qualitat de l’educació, 2002, i Llei orgànica de l’educació, 2006). Aquesta darrera llei es refereix específicament, en el capítol III, article 102, al dret del professorat d’educació primària, secundària, batxillerat, formació professional, ensenyaments artístics, d’idiomes, esportius i de persones adultes a la seva formació permanent.

En l’àmbit universitari, la Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d’universitats, inclou en el títol VI, article 33, punt 3, la formació del personal docent de les universitats com a criteri de relleu per determinar-ne l’eficiència en el desenvolupament de la seva activitat professional i, en l’article 39, punt 3, del títol VII, indica que la universitat assumeix la formació d’investigadors. D’altra banda, el títol preliminar, article 2, punt 2, reconeix que l’autonomia universitària comprèn la creació d’estructures específiques que actuïn com a suport de la recerca i la docència. La reforma d’aquesta llei, promulgada en el BOE de 14 d’abril de 2007, canvia la redacció de l’article 39, punt 3, i destaca la formació d’investigadors com a objectiu essencial de la universitat.

La Llei del Parlament de Catalunya 26/1984, de 19 de desembre, de coordinació universitària i de creació de consells socials (DOGC 499, de 31/12/1984), en la disposició addicional, reiterava l’obligatorietat de les universitats catalanes de mantenir centres especialitzats en les tasques de perfeccionament del professorat de tots els nivells del sistema educatiu i en la recerca i la renovació pedagògiques i didàctiques.

A la nostra universitat, el 26 de maig de 1992 el president de la Comissió Gestora de la Universitat de Girona encarrega a la professora M. Rosa Tarradellas i Piferrer —d'acord amb l'article 10 de la Llei 11/1983, de 25 d'agost, de reforma universitària, la Llei 26/1984, de 19 de desembre, de coordinació universitària i de creació de consells socials a Catalunya, i el Decret 318/1992, de 28 de setembre, pel qual es crea el Comissionat per a Universitats i Recerca i es regulen l'organització i distribució de funcions en matèria d'universitats i recerca a Catalunya— proposar al Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya, a proposta del Consell Econòmic de la nostra universitat i amb informe previ del Consejo de Universidades i del Consell Interuniversitari de Catalunya, la creació de l'Institut de Ciències de l'Educació de la Universitat de Girona. 

A part de les seves funcions dins de la Universitat, l’article 5 dels Estatuts de la UdG  exposa com una de les finalitats de la Universitat la de “participar en la millora del sistema educatiu i promoure activitats d’extensió universitària, de formació permanent i culturals, tot fomentant la participació de la societat i acollint l’activitat intel·lectual i artística en els diversos camps de la cultura i el coneixement que es desenvolupi en el seu entorn”. Aquesta funció ha estat part de les tasques de l’ICE des dels seus inicis. 

D’altra banda, en l’article 181, apartat 1, dels mateixos Estatuts de la UdG s’estableix que “la Gerència de la Universitat elaborarà un pla anual de formació i perfeccionament del personal d’administració i serveis, havent-lo acordat prèviament amb la representació d’aquest personal, i promourà i facilitarà l’assistència a cursos i seminaris per millorar la qualitat del servei prestat”.

Per la seva banda, el Consell de Govern, en la sessió núm. 7/08, de 25 de setembre de 2008, va aprovar el Reglament del Servei de Llengües Modernes. Entre els seus objectius destaquen el foment de la internacionalització, amb la introducció de la tercera llengua en les activitats ordinàries de la Universitat i potenciant el coneixement i ús d’altres llengües; el suport institucional a l’ús d’altres llengües i la consolidació de l’ús de la llengua pròpia en un context multilingüe, i l’increment de la competència lingüística de la comunitat universitària.

La Llei orgànica 2/2023, de 22 de març, del sistema universitari (LOSU), així com d’altres iniciatives governamentals, fa èmfasi en aspectes de la formació del personal universitari. L’article 94 de la LOSU, apartat 1, estableix que les Universitats establiran plans pluriennals de formació al llarg de la vida que garanteixin la millora professional del seu PTGAS en els diferents àmbits d’especialització de la Universitat. Aquesta formació està recollida, a l’article 90, com un dels elements en la carrera professional del PTGAS.

També la LOSU es refereix en el títol III a la innovació docent —que ha de ser un principi fonamental en el desenvolupament de les activitats docents i formatives universitàries, la qualitat de les quals ha de ser avaluada permanentment— i a la formació permanent del personal de les universitats.

En l’article 67 la LOSU remarca que les universitats han de garantir la formació docent inicial i continuada del seu professorat. També disposa que s’han d’establir plans de formació inicial i de formació al llarg de la vida que garanteixin la millora professional del personal docent i investigador, en els diferents àmbits d’especialització de l’activitat universitària. En relació amb el personal tècnic, de gestió i d’administració i serveis, l’article 94 indica que les universitats han d’establir plans pluriennals de formació al llarg de la vida que garanteixin la millora professional del personal en els diferents àmbits d’especialització de l’activitat universitària.

D’altra banda, la LOSU, i això és novetat, incorpora en el seu articulat la promoció de la diversitat lingüística. En concret, estableix a l’article 20 que “les universitats han de fomentar i facilitar el coneixement i ús com a llengua de transmissió universitària de les llengües oficials pròpies dels seus territoris [...] i han de desenvolupar plans específics al respecte”. Continua dient que “les administracions públiques han de donar suport [...] al desenvolupament de les polítiques universitàries orientades a la cooficialitat i a la diversitat lingüística”. 

Al costat del suport a les llengües pròpies dels territoris on estan establertes les universitats, la LOSU també disposa a l’article 23 que les universitats han de fomentar i facilitar el coneixement i ús de llengües estrangeres en el conjunt de la seva activitat.

Finalment, el Consell Interuniversitari de Catalunya ha aprovat en l’últim any dos documents importants en matèria de llengües. 

Per una banda, el Pla per a la millora de les competències en terceres llengües en el sistema universitari de Catalunya, que pretén definir un marc general dins el sistema universitari de Catalunya que garanteixi que l’estudiantat progressi i assoleixi els coneixements i les competències en terceres llengües que són necessaris per al seu desenvolupament acadèmic, personal i professional, amb l’horitzó del nivell B2, i impulsar la presència i l’ús de les terceres llengües en la comunitat universitària, a fi que assoleixi competències plurilingües i interculturals, que constitueixen un valor i un dels actius estratègics per internacionalitzar les universitats catalanes.

Per una altra, el Pla d’enfortiment de la llengua catalana en el sistema universitari i de recerca de Catalunya, que té els objectius següents, entre d’altres:

1. Fer plenament efectiu l’ús del català com a llengua pròpia de les universitats de Catalunya i com a llengua d’ús normal de llurs activitats. 
2. Garantir els drets lingüístics de l’estudiantat, del professorat i de tota la comunitat universitària i de recerca. 
3. Millorar les competències lingüístiques en català de l’estudiantat, el professorat, els investigadors i investigadores i el personal tècnic, de gestió i d’administració i serveis. 
4. Incrementar i impulsar l’ús del català en la recerca, la transferència del coneixement i la divulgació en català, i el conreu del català científic. 

En l’assoliment de tots aquests objectius, els serveis lingüístics universitaris hi tenen un paper cabdal.

3. Definició i funcions del nou servei

El Servei d’Aprenentatge i Innovació Docent – Institut de Ciències de l’Educació Josep Pallach (SAID-ICE) és la unitat encarregada, en coordinació amb altres unitats pertinents, del disseny, execució i avaluació de la formació continuada de tot el personal de la UdG, de la planificació i assessorament lingüístics i de la formació continuada de docents d’etapes no universitàries. Així mateix, és responsabilitat del Servei d’Aprenentatge i Innovació Docent – Institut de Ciències de l’Educació Josep Pallach (SAID-ICE) col·laborar en les avaluacions lligades a la docència del PDI i a la carrera professional del PTGAS.

Les funcions del servei s’agrupen en quatre àmbits.

Àmbit de formació i desenvolupament professional. Dins d’aquest àmbit el Servei d’Aprenentatge i Innovació Docent – Institut de Ciències de l’Educació Josep Pallach (SAID-ICE) s’encarregarà de:

• El disseny dels plans pluriennals i anuals de formació del personal de la UdG (PDIPTGAS). Aquests plans es dissenyaran d’acord amb les línies estratègiques de la UdG, recollint les indicacions de l’equip de direcció i a partir de consultes dins de la Universitat. 
• El disseny, execució, avaluació, gestió i acreditació de formació de manera íntegra o en diversos graus de col·laboració amb altres unitats de la UdG i la Fundació de la UdG, en funció de l’àmbit i contingut de la formació. Aquesta formació estarà fonamentalment dirigida al personal de la UdG com a part dels plans pluriennals i anuals de formació i es podran oferir, en funció del contingut del curs, a altres col·lectius.
• L’avaluació de l’activitat docent del PDI, incloses les enquestes de docència, dins d’un sistema integral de qualitat de la docència participat per les unitats docents i el GPA.
• L’avaluació dels elements lligats a la formació de la carrera professional del PTGAS, en col·laboració amb la Gerència, que té la responsabilitat última de la definició i gestió de la carrera professional.
• Els cursos de llengües estrangeres, fora de les titulacions de la UdG, oberts a tota la comunitat universitària.
• Els cursos de llengua per a usos específics de gestió, docència i recerca destinats al personal de la UdG.
• L’assessorament lingüístic per al personal de la UdG.
• Els cursos de català tant d’acreditació com per a usos específics de gestió, docència i recerca per a la comunitat de la UdG.

Àmbit d’innovació docent i suport a la docència. Dins d’aquest àmbit el Servei d’Aprenentatge i Innovació Docent – Institut de Ciències de l’Educació Josep Pallach (SAID-ICE) s’encarregarà de:

• Desenvolupament i implementació d’un model formatiu que millori la qualitat de la formació del personal de la UdG en tots els àmbits que prevegin els plans formatius pluriennals i anuals.
• El desenvolupament d’un pla de metodologies docents per a les titulacions de la universitat en línia amb el model formatiu de la UdG.
• La gestió i el suport a les xarxes i els grups d’innovació docent en línia amb el model formatiu de la UdG.
• La divulgació i el reconeixement de la innovació docent a la UdG.
• La participació en projectes d’innovació docent tan nacionals com internacionals.
• El suport tècnic i docent a la utilització de la plataforma digital de docència de la UdG.
• L’assessorament en l’aplicació a la docència de la formació per al PDI de la UdG.

Àmbit de planificació i assessorament lingüístic.  Dins d’aquest àmbit el Servei d’Aprenentatge i Innovació Docent – Institut de Ciències de l’Educació Josep Pallach (SAID-ICE) s’encarregarà de:

• El disseny de recursos lingüístics per al personal de la UdG.
• La realització de proves diagnòstiques de llengües. 
• El suport als centres docents en la internacionalització de la docència.
• El disseny i l’execució dels cursos d’introducció a la llengua i cultura catalanes per a estudiants i acadèmics estrangers.
• L’assessorament lingüístic en els materials docents i de recerca en català i anglès.
• Vetllar pel model d’estil lingüístic de la UdG. 

Àmbit de formació de docents d’educació no universitària.  Dins d’aquest àmbit, que mantindrà el nom d’Institut de Ciències de l’Educació (ICE), i d’acord amb els termes del conveni amb el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, el Servei d’Aprenentatge i Innovació Docent – Institut de Ciències de l’Educació Josep Pallach (SAID-ICE) s’encarregarà de:

• El disseny i la implementació dels plans anuals de formació de docents d’educació infantil, primària, secundària i de formació professional.
• La gestió d’equips i seminaris ICE.
• L’assessorament al Departament d’Educació en matèria de formació continuada.
• El suport a activitats relatives a la formació de docents d’etapes no universitàries amb participació de la UdG.

Finalment, i en un ordre de coses diferent, la revisió organitzativa que a continuació es proposa respon a l’objectiu de govern de l’equip de direcció que consisteix a “completar al màxim possible l’estabilització de la plantilla de PAS i actualitzar progressivament l’RLT d’acord amb les disponibilitats pressupostàries i com a resultat d’haver analitzat i redefinit els objectius de la unitat i d’haver adaptat les fitxes dels llocs de treball per tal que aquests reflecteixin els reptes actuals i de futur”. 

Es vol destacar d’una manera singular que la unió efectiva de les dues unitats preexistents abans esmentades en aquesta de nova que aquí es proposa és el resultat d’haver repensat els objectius per a la nova unitat de manera que, sense ambigüitats, s’orienti a la prestació de serveis pensant en els tres col·lectius de la universitat i en resposta a les necessitats presents i futures de la nostra universitat. 

La proposta del SAID-ICE reflecteix igualment la voluntat inequívoca del Pla d’Acció de PAS 2023 d’afavorir economies d’escala per tal d’optimitzar els recursos disponibles, de tecnificar la plantilla del personal tècnic, de gestió i d’administració i serveis, d’afavorir una organització dels recursos humans de les unitats més flexible i basada en el treball en equip i, finalment, d’afavorir el desenvolupament dels llocs de treballs fent compatible el nivell d’expertesa necessari en cada lloc amb una major polivalència de les persones. Ja s’ha dit també que aquesta nova unitat integra algunes de les funcions que de manera singular identifica la LOSU, tals com l’orientació psicopedagògica, l’acompanyament pedagògic, que han de ser treballades de manera complementària per la Unitat de Compromís Social i Orientació Professional. Aquesta actuació s’alinea finalment amb el Pla de millora de l’organització, el relleu i la tecnificació de la plantilla de PTGAS impulsat pel Departament de Recerca i Universitats.

Amb aquests objectius es planteja la següent modificació de la RLT:

Servei d’Aprenentatge i Innovació Docent – Institut de Ciències de l’Educació Josep Pallach (SAID-ICE):

• Requalificació d’1 plaça de Cap de l‘Ens A1-26 a Cap del SAID-ICE  A1.26b)
• Requalificació d’1 plaça de Tècnic/a en innovació docent i formació, de L1u) a L1m)
• Requalificació d’1 plaça de Responsable de la secretaria C1.22 a Cap de la secretaria acadèmica i econòmica A2.24
• Requalificació d’1 plaça de Responsable administratiu/iva C1.19 a Tècnic/a administratiu/iva C1.20
• Requalificació d’1 plaça de Responsable de llengua catalana L1o) a L1m)
• Requalificació d’1 plaça de Responsable de llengua francesa L1o) a L1n)
• Requalificació d’1 plaça de Responsable de llengua alemanya L1o) a L1n)
• Amortització d’1 plaça de Responsable de suport lingüístic A1.22 i creació d’1 plaça de Tècnic/a de projectes A2.24 
• Amortització d’1 plaça de Tècnic/a administratiu/iva C1.20 del Servei de Recursos

Humans i creació d’1 plaça de Tècnic/a de Gestió A2.24 

• Amortització de 2 places de Tècnic/a en formació lingüística L1u) i creació de 2 places de Tècnic/a en innovació docent i formació L1m)   

Havent treballat  i negociat aquesta reorganització i la corresponent modificació de la Relació de Llocs de treball, en compliment a l’article 37 del Real Decreto Legislativo 5/2015, de 30 d’octubre, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley del Estatuto Básico del Empleado Público.

D’acord amb els articles 43, 45 i 66.m dels Estatuts de la UdG, correspon al Consell de Govern la creació, modificació o supressió de serveis universitaris;

En virtut de les funcions que l’article 7h) dels Estatuts de la UdG atribueix a la Universitat de Girona pel que fa a l’establiment i modificació de la relació de llocs de treball;

Atès el que disposa l’article 172 dels estatuts de la UdG quant a la normativa que és d’aplicació al personal d’administració i serveis de la Universitat;

D’acord les competències atribuïdes al Consell de Govern, atenent el que disposa l’article 46e) de la Ley Orgánica 2/2023, de 22 de marzo, del Sistema Universitario.

Ateses les competències atribuïdes al Consell Social, per l’article 174.1 dels mateixos estatuts de la UdG,

Per tot el que s’ha exposat, i en virtut del que estableixen l’article 90.c de la Llei 1/2003, de 19 de febrer, d’Universitats de Catalunya, i l’article 9.3 del Reglament d’organització i funcionament del Consell Social, per 9 vots a favor, 0 en contra i 1 abstenció.

S’APROVA:

Primer: La supressió de l’Institut de Ciències de l’Educació Josep Pallach i de Llengües Modernes i la creació del Servei d’Aprenentatge i Innovació Docent – Institut de Ciències de l’Educació Josep Pallach (SAID-ICE).

Segon: La modificació de la Relació de Llocs de Treball per la creació del Servei d’Aprenentatge i Innovació Docent – Institut de Ciències de l’Educació Josep Pallach (SAID-ICE) (Annex 0).

Tercer: La modificació de les fitxes dels llocs de Cap del SAID-ICE (annex1); Tècnic/a en innovació docent i formació (annex 2); Tècnic/a de projectes (annex 3); Tècnic/a de gestió (annex 4); Responsable de llengua catalana (annex 5); Responsable de llengua francesa (annex 6); Responsable de llengua alemanya (annex 7); Cap de la secretaria acadèmica i econòmica (annex 8); Tècnic/a administratiu/iva (annex 9). 

Quart: Adaptar al nou model de fitxa el lloc de treball Administratiu/va (annex 10);

Responsable e l’aplicació de tecnologies educatives en entorns d’aprenentatge (annex 11);

Tècnic/a de correcció i traducció (annex 12); Responsable de llengua anglesa (annex 13); Tècnic/a en formació lingüística (annex 14)

Cinquè: Subrogar tots els drets i obligacions econòmiques i pressupostàries, la gestió documental i els expedients oberts, així com els sistemes d’informació del servei que s’extingeix, que és l’ens Institut de Ciencies de l’Educació Josep Pallach - Llengües Modernes, i quedar sense efecte l’acord de CG de creació d’aquest ens.

Sisè: Aquest acord entrarà en vigor a tots els efectes a partir del dia 1 de setembre de 2023.

Contra aquest acord, que posa fi a la via administrativa i independentment de la seva execució immediata, les persones interessades poden interposar, amb caràcter potestatiu, recurs de reposició davant el mateix òrgan que l'ha aprovat en el termini d'un mes a comptar de l'endemà de la seva publicació, d'acord a allò que disposen els articles 123 i 124 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú; o bé interposar directament recurs contenciós administratiu davant els jutjats contenciosos administratius de Girona, en el termini de dos mesos a comptar de l'endemà  de la seva publicació, d'acord amb els articles 8.3, 14.1 i 46.1de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Igualment, les persones interessades poden interposar qualsevol altre recurs que considerin convenient per a la defensa dels seus interessos.